La leyenda de Sant Jordi


Había una vez, en el pueblo de Montblanc, un feroz y terrible dragón que se comía los rebaños y las personas. La gente de Montblanc decidió dar de comer al dragón una persona cada día. Como que nadie quería presentarse voluntario organizaron un sorteo. A partir de aquí el dragón dejó de hacer estragos en la comarca.

Hi havia una vegada, en el poble de Montblanc, un drac ferotge i terrible, que es menjava els ramats i les persones. La gent de Montblanc van decidir donar de menjar al drac una persona cada dia. Com que ningú volia presentar-se voluntari van decidir fer-ho per sorteig. A partir d’aquí el drac va deixar de fer estralls a la contrada.



Pero he aquí que un día, la suerte quiso que le tocara ser devorada a la hija del rey. La joven princesa era muy simpática, amable, bella y elegante. El rey, afligido, fue justo y severo, su hija era como cualquier otro. Si le había tocado, tenía que ir. Y así fue como la joven doncella salió del castillo para encontrarse con la bestia, mientras todo el pueblo miraba desconsolado y afligido cómo la princesa se dirigía hacia el sacrificio.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable i bonica, elegant. El rei, afligit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d’anar. I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici.  


Mientras la chica se dirigía hacia la guarida del monstruo, se encontró con un joven caballero, con una brillante armadura, montado sobre un caballo blanco.
-Huid, huid rápido de aquí! 
-Noble caballero, si os quedáis aquí, aparecerá la bestia y nada más veros os devorará. –dijo la princesa.

Mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, es va trobar amb un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc.
-Fugiu, fugiu ràpidament d’aquí! 
-Noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi  us devorarà. –va dir la princesa.


Sant-Jordi-Amigurumi
El joven caballero respondió:
-No sufráis joven doncella. He venido desde muy lejos para protegeros y liberar a vuestro pueblo de esta fiera.
Apenas tuvo tiempo de decir esto, que de repente salió la fiera. El caballero luchó con el dragón, hasta que le clavó una buena estocada con su lanza, que dejó malherida a la terrible bestia y la mató.

El jove cavaller li contestà:
-No patiu jove donzella. He vingut des de molt lluny per protegir-vos i alliberar el vostre poble d’aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera. El cavaller va lluitar amb el drac, fins que li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida la terrible bèstia i la matà.

De la sangre que brotaba del dragón, surgió rápidamente un rosal, con las rosas más rojas que la princesa hubiera visto jamás, rosal del que el joven caballero talló una rosa que ofreció a la princesa. Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado. Fin.

De la sang que brollava del drac, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa. Catacric catacrac, el conte s'ha acabat. Fi.

sant-jordi

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Déjanos tus comentarios, nos interesa tu opinión.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...